L'ACEB celebra que al Congrés dels Diputats s’hagi rebutjat l’aprovació per llei de la reducció de jornada a 37,5 hores. Per al sector empresarial del Berguedà suposava un autèntic daltabaix per a la productivitat i la competitivitat. El president de l'ACEB, Josep Maria Serarols, ha recordat que el teixit productiu del Berguedà està format majoritàriament per petites i microempreses. Concretament, ha assenyalat que "entre el 80% i el 90% de les empreses tenen una mitjana de 6 treballadors", un fet que, segons Serarols, "fa difícil aguantar el cost" que hauria implicat aquesta reducció de jornada.

Era una mesura que no provenia del Diàleg Social ni de la negociació col·lectiva. Aquesta mesura era una ingerència unilateral del Govern central que ignorava els mecanismes de negociació col·lectiva. A Catalunya ja hi ha 101 convenis col·lectius signats amb jornades per sota de les 37 hores pactades lliurement fins al 31 d’octubre de 2024. Això demostra que el diàleg social funciona i permet adaptar les condicions laborals a cada sector. Imposar-ho per llei trenca el consens, genera inseguretat jurídica i atempta contra un dels grans èxits democràtics: la concertació social.

La reducció de la jornada sense una disminució proporcional del cost horari hagués implicat un augment directe dels costos laborals. Les estimacions situen aquest impacte en 12.000 milions d’euros addicionals per a les empreses, que, sumats al cost de l’absentisme (37.000 milions anuals), porten la factura global a prop de 49.000 milions d’euros, l’equivalent al 4,1% del PIB espanyol. Per a les pimes i els autònoms, això suposa una pressió financera insuportable que posa en risc la seva viabilitat.

La imposició d’una reducció horària generalitzada desconnectada de la realitat sectorial debilita la productivitat i, per tant, la competitivitat de les empreses. Això es tradueix en una pèrdua d’eficiència i capacitat d’innovació, especialment en els sectors més exposats a la competència internacional. El resultat és una economia menys dinàmica i menys capaç de crear i mantenir llocs de treball de qualitat.

La reducció obligatòria impactaria amb força en sectors que requereixen serveis 24/7 (com sanitat, dependència, transport o restauració), que haurien de contractar més personal sense tenir marge econòmic per fer-ho. Això pot comportar pèrdua de milers de llocs de treball i comprometre la continuïtat de serveis bàsics destinats a persones vulnerables.