L’ACEB i l’Agència consensuen un acord per a la reactivació econòmica de la comarca que rep el vist-i-plau dels representants del Consell Comarcal i els agents polítics i econòmics del Berguedà

Les accions prioritzades es portaran a l’aprovació del plenari del Consell Comarcal del Berguedà per poder ser ratificades per tots els grups polítics i es constituirà una comissió público-privat per tirar-les endavant

Acord per a la reactivació econòmica del Berguedà 2021-2025. És el nom amb el que s’ha batejat el pacte per impulsar l’economia de la comarca. Una proposta nascuda inicialment de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà a la qual s’hi ha sumat la implicació directa i activa de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà en coordinació amb el Consell Comarcal del Berguedà i en la que s’han inclòs les propostes  dels partits polítics, agents econòmics i socials de la comarca que han volgut sumar-s’hi. Un acord que busca consens de territori i apel·la a trobar el finançament necessari perquè aquestes prioritats siguin una realitat i no tornin a quedar al calaix. Una proposta que pensi en el futur, amb propostes que sí o sí s’hagin d’executar en els propers anys independentment dels governants, dels representants de les patronals i les entitats socials i econòmiques.

A partir de la VISIÓ ACEB 2020-2025 –presentada per la patronal berguedana la tardor del 2020- amb una vuitantena de propostes dividides en diversos eixos, per a la reactivació econòmica del Berguedà, n’ha sorgit un document viu i no excloent que contempla la priorització d’una vintena d’aquestes propostes consensuades amb l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, que han treballat paral·lelament en l’Estratègia Berguedana 2020-2030 juntament amb el Consell Comarcal, i també amb ERC, Junts per Catalunya, la CUP, PDeCAT, PSC, Berga Comercial, Hostaleria i Turisme i empresaris a nivell particular que s’hi han implicat. Un document que aborda algunes de les problemàtiques endèmiques per fer que el Berguedà pugui sortir de la mala situació que pateix actualment a nivell econòmic, una situació que s’ha vist agreujada per la pandèmia de la Covid-19. Josep Maria Serarols, president de l’ACEB, va recordar en la presentació d’aquest document en un acte a l’Estany Clar que “la iniciativa havia sorgit d’un grup d’empresaris activistes amb passió pel territori del Berguedà i dotar de sentit la nostra existència com a entitat”.

Tal i com apuntava Albert Vilardaga, de la junta de l’ACEB, el procés ha estat llarg i ha servit per recollir totes les propostes i les idees dels agents que hi han volgut participar. “Després de la presentació de la nostra particular visió, la dels empresaris i l’ACEB, vam voler trobar el consens i arribar a propostes unificades i sobretot, més enllà de les accions a fer, tenir clar que calia marcar les línies de treball, el procés d’actuació i el finançament perquè siguin una realitat”. Per arribar a aquest punt, en els darrers mesos s’han celebrat diverses reunions de la Comissió Executiva Provisional (formada per tots els agents econòmics i polítics que han volgut) per treballar el document que ha generat aquest consens. La primera part del procés, doncs,  va concloure ahir amb un principi d’acord segellat aquest dimecres entre tots els agents implicats.

El proper pas és que el plenari del Consell Comarcal del Berguedà porti a aprovació el document consensuat amb una vintena d’accions prioritàries dividides en els següents eixos: captar nous veïns a la comarca, impulsar decididament l’emprenedoria, dinamitzar el teixit productiu, atraure empreses, talent i professionals, impulsar el polígon industrial comarcal d’Olvan, dinamitzar centres de treball i empreses per generar nous espais; millorar les infraestructures viàries;  millorar les comunicacions físiques i digitals i també treballar en la formació i l’ocupació. (consultar document adjunt)

Tal i com van coincidir Josep Maria Serarols, president de l’ACEB i Lluís Vall, president de l’ADB, al llarg de les darreres dècades, segurament, en el que s’ha fallat al Berguedà és en l’execució de les accions, no pas en el consens de les propostes que majoritàriament han estat sempre les mateixes. “No inventem res, sinó que proposem un model molt similar que ja funciona en d’altres comarques”, va afegir Albert Vilardaga.

L’objectiu d’aquesta priorització és centrar els esforços públics i privats dels propers anys en matèria de promoció econòmica per millorar l’eficiència i impacte d’alguna de les línies en les quals ja s’està treballant i desenvolupar i dotar de recursos noves iniciatives  necessàries.

En aquest sentit, per cadascuna de les línies  presentades, es preveu detallar conjuntament amb l’organisme pertinent, el pla de treball específic que haurà de tenir un contingut de l’acció: objectiu, accions i subaccions; lideratge: persones i agents que seran responsables del seu desenvolupament; pressupost: recursos necessaris i disponibles pel seu correcte desenvolupament; calendari: calendarització de les actuacions; i indicadors: indicadors de seguiment i avaluació de l’impacte i el bon funcionament de cada acció.

“Cal blindar la proposta a nivell d’acord però  també econòmicament, perquè sinó no cal que ens hi posem” va dir Lluís Vall. “Necessitem arribar a un pacte comarcal per blindar econòmicament aquesta reactivació econòmica”, va reblar. “Arribar fins aquí ha estat fàcil i ara ve el més complicat: tirar-les endavant. No pot ser només un pacte verbal, sinó que cal una aposta valenta de territori per trobar el finançament”. En aquest sentit, Vilardaga va recordar que de moment, tal i com s’ha funcionat fins ara, hi ha finançament per a propostes ja en marxa provinents de subvencions, “però el 2022 s’ha de notar també la resposta en els pressupostos de les institucions comarcals, si és que tots entenem que la priorització de la reactivació econòmica és també una prioritat del conjunt de partits”.

Després de l’aprovació d’aquest acord pel plenari del Consell Comarcal del Berguedà, es proposta iniciar immediatament el treball d’aquestes propostes algunes de les quals ja s’estan impulsant, i trobar el finançament necessari per tenir-les planificades i executar-les. Per altra banda, s’ha proposat un model de cogovernança compartit a nivell públic i privat i amb un comitè institucional i un altre d’executiu. (veure adjunt).

Durant la reunió d’aquest dimecres, es va proposar també portar al consell d’alcaldes l’acord perquè tots els ajuntaments i els seus representants el puguin ratificar, conèixer, i treballar en projectes i accions concretes a nivell de comarca per assolir el finançament per totes les vies possibles.

L’ACEB, valora molt positivament el treball realitzat els darrers mesos. Després de la presentació de la proposta de reactivació econòmica #VisióACEB i consensuar amb múltiples agents públics i privats del territori, espera a partir d’ara, un lideratge públic en l’execució de les propostes en les quals espera poder co-participar activament.

 

MODEL DE GOVERNANÇA

  1. COMITÈ INSTITUCIONAL

FUNCIONS

  • Òrgan consultiu
  • Funció informativa i de seguiment del desplegament

INTEGRANTS

  • 50% Públic / 50% Privat
  • Representació membres CEP

 

  1. COMITÈ EXECUTIU

FUNCIONS

  • Òrgan executiu - operatiu
  • Detallar les accions de l’ACORD BERGUEDÀ 2021-2025

(objectiu + contingut + pressupost + recursos + calendari)

  • Configurar els grups de treball operatius
  • Impulsar el desenvolupament i execució de les accions
  • Avaluació de l’impacte

 

INTEGRANTS

  • 50% Públic / 50% Privat

Sector PÚBLIC

  • 3 Membres Permanents (2 polítics + 1 tècnic)
  • 2 Membres Circulants (2 tècnics)

Sector PRIVAT

  • 3 Membres Permanents
  • 2 Membres Circulants
  • 1 Membre independent (opcional)