Implantar polítiques d’igualtat és una obligació de la societat, i l’àmbit laboral és un espai més on s’han d’aplicar aquestes accions. Ara bé, quina és la millor eina per solucionar la igualtat dins de les empreses? Els plans d’igualtat són el procediment ideal? Aquest va ser el debat que va centrar la jornada organitzada per l’ACEB Suma i el Consell Comarcal del Berguedà amb la participació d’una vintena d’empreses de la comarca i la presència d’Àngel Buxó, consultor de recursos humans.

Els representants de les empreses van posar al damunt de la taula la seva situació en referència als plans d’igualtat i, sobretot, a les dificultats per poder redactar i registrar aquests protocols que, per a les empreses de més de cinquanta treballadors, és d’obligat compliment.

Empresàries i empresaris van relatar la seva situació i van explicar les traves per complir amb la Llei d’Igualtat i en fer efectius els plans d’igualtat. Alguns van mostrar les dificultats que hi ha per registrar els plans d’igualtat si no es disposa de representants sindicals o el fet que sigui d’obligat compliment una normativa quan, per altra banda, ja s’estan duent a terme actuacions que afavoreixen la igualtat i la conciliació laboral del personal.

Per a algunes de les empreses presents, els plans d’igualtat són un “tràmit” que moltes empreses acaben elaborant per poder accedir a subvencions o a contractes amb l’administració i van lamentar que en molts casos funcionen com un “peatge”.

El consultor en recursos humans, Àngel Buxó, va assegurar que “les empreses estan obligades a promoure la igualtat, com tota la societat”, però també va afegir que “els plans d’igualtat només són una eina real i útil si els responsables i els caps de les empreses, parlant de manera vertical, hi creuen i ho veuen com una necessitat i no com una obligació”.  En aquest sentit, va explicar que “la majoria d’empreses que executen plans d’igualtat responen a interessos com les pressions sindicals, per l’obligatorietat de la llei i per por a la inspecció de treball, o perquè es depenen de subvencions i de contractes amb administració pública”.

Una de les conclusions a les quals es va arribar és que com a societat s’ha perdut el sentit comú  i el primer pas és treballar en un canvi de conscienciació en l’àmbit social i personal, i no tant des de les empreses. I alguns veuen que tota la burocràcia i obligacions d’aquests plans d’igualtat se sumen, com una trava més afegida a les dificultats que ja tenen com a empresaris, com per exemple la dificultat de disposar de personal qualificat. 

A la trobada hi van participar membres de l’ACEB Suma, el president de l’ACEB, Josep Maria Serarols i també el conseller comarcal d’Igualtat i Feminismes, Ivan Sànchez.