A finals del 2013 naixia el clúster tèxtil-sanitari, un grup format per diferents empreses tèxtils del Berguedà amb la clara vocació de revitalitzar un sector tocat per la globalització i la feroç competència del mercat asiàtic, i alhora per donar un impuls qualitatiu al sector a través de l’aplicació de les noves tecnologies i la vinculació amb la universitat

Actualment el clúster s'articula en una associació d'empreses del Berguedà, Bages i Vallès Occidental; Texber, Filatas Gonfaus, Cohitech, Planafil, Technitiger, Textil Tapias, Axioma i Ortopèdica del Bages sota el nom MESAB. Està liderat pel Centre d’Innovació Tecnològica de la Universitat Politècnica de Terrassa, l’Innotex Center, referent en R+D d’aplicació per a la indústria multidisciplinar, entre els quals el tèxtil.

Investigació + know-how, un binomi guanyador

Segons el president del clúster, Josep Miquel Canal, el tèxtil enfocat al camp sanitari permet innovar i créixer sense haver de competir amb el mercat asiàtic. L’estratègia empresarial és diferenciar-se i generar un producte d’alt valor afegit gràcies a la investigació i a l’alta qualitat del procés manufacturer. Però que no confongui el nom del clúster, el seu objectiu no queda aturat en productes sanitaris sinó que engloba el concepte de teixits intel·ligents i nanotecnologia, que són una escletxa al futur.

"El suport universitari en la fabricació de prototips, essencial per les empreses"

En aquest sentit per a les empreses manufactureres comptar amb el suport de la universitat és cabdal per la transferència de tecnologia i de coneixement. Segons explica Josep Miquel Canal, la Universitat Politècnica de Terrassa compta amb una extensa base de dades de fibres que les empreses poden consultar, o davant el dubte de la composició química d’un teixit tenen a l’abast el recursos tecnològics i humans del centre. 

Un altre fet que evidencia les sinergies en la transferència de tecnologia és en la fabricació de prototips. “Validar un nou teixit és extremadament costós tant en la vessant tècnica com econòmica”. N’és un exemple la vestimenta de protecció laboral (ignífugs, protectors de les radiacions...), comptar amb la universitat “permet fer les proves de pre-certificació d’un teixit per a homologar-lo més fàcilment”. L’empresa té garanties per superar amb èxit l’homologació. 

Tancar el cercle. De la manufactura al producte final

"L'estratègia empresarial es basa en la investigació i l’alta qualitat del procés manufacturer"

Una de les potencialitats de l’agrupació rau en el procés manufacturer. “Industrialment som forts”, comenta Canal. I afegeix que si tenen alguna mancança és de fàcil solució gràcies a la proximitat del Vallès Occidental, una altra comarca amb una forta tradició tèxtil. El grup compta amb empreses filadores que engloben tot l’espectre per a l’obtenció del fil (el procés openend i convencional); també empreses especialitzades en el tissatge, procés que converteix el fil en teixit i que poden produir grans quantitats de tela invertint poc temps.

"Només queden empreses especialitzades. Les grans tirades són a la Xina o a Bangladesh"

Mirant a l’exterior, i prenent el pols a Europa, el que han vist és que només queden les empreses més especialitzades. Les tirades llargues de teixits ara mateix es concentren a la Xina, Bangladesh o Paquistan. Les empreses d’aquí ofereixen serveis molt ràpids, bona capacitat de reacció a la comanda o per contra tirades molt curtes. En aquest sentit, sense avançar-nos res, comenta que tenen entre mans projectes d’internacionalització amb Pirineu Global i la Cambra de Comerç de Barcelona.

El que volen ara és tancar el cercle. Poder fer servir els seus coneixements de filatura o tissatge, juntament amb la universitat, per desenvolupar un producte dissenyat conjuntament, únic i diferenciat. Per això, en el seu full de ruta a curt termini, apareix el fet de créixer com a col·lectiu posant en valor el retorn positiu de formar part d’un grup incorporant nous socis al clúster tèxtil-sanitari i al mateix temps potenciant el factor comercial.