El Berguedà ha retrocedit de la posició 28 a la 34 en l’estudi que té en compte 51 indicadors
Les oficines de l’ACEB han estat l’escenari de l’anàlisi de la situació competitiva del Berguedà en comparació amb la resta de Catalunya i d’un debat sobre quines són les claus per revertir i millorar la situació, quines són les oportunitats i quina l’estratègia unificada a seguir entre tots els agents del territori.
El Berguedà ha retrocedit sis posicions en l’Índex de Competitivitat de les comarques catalanes 2021 que realitza la Federació Empresarial del Gran Penedès, i ha passat del 28è lloc al 34è en un any. La comarca necessita millorar per revertir les seves debilitats, que a grans trets són la manca d’esperit emprenedor i la pèrdua de personal qualificat, la falta d’infraestructures de transport i comunicacions, les dificultats per accedir als mercats de clients i proveïdors, i la poca disponibilitat de pols de desenvolupament.
Aquestes són algunes de les conclusions que s’han extret durant la presentació que ha tingut lloc, aquest dimecres, a les oficines de l’Associació Comarcal d’Empresaris del Berguedà d’aquest estudi comparatiu de competitivitat comarcal de la mà de la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, Neus Lloveras, i del director de l’estudi, David Moreno.
L’Índex de Competitivitat de les comarques catalanes analitza anualment, des de 2003, els factors de competitivitat de l’economia de les 42 comarques del país. És un indicador sintètic que mitjançant 51 indicadors ponderats permet ordenar les diferents comarques en termes de competitivitat.
Tal i com ha desenvolupat Moreno, per millorar la competitivitat del Berguedà, caldria, segons l’estudi, detectar els trets diferenciadors del territori per definir-se com a comarca i a la vegada, treballar en alguns aspectes com fer el seguiment dels estudis professionalitzadors per part dels joves, crear i desplegar infraestructures i serveis per al desenvolupament d’activitats, impulsar l’emprenedoria com a mesura alternativa a l’atur, reforçar l’atracció i la retenció d’iniciatives empresarials i reforçar l’oferta de serveis logístics i de transports.
La sessió ha comptat amb una gran representació del teixit empresarial, polític i social del Berguedà, entre els quals, la delegada del govern de la Catalunya Central, Rosa Vestit; el president del Consell Comarcal, Josep Lara; el president de l’Agència de Desenvolupament del Berguedà, Lluís Vall, alcaldes i regidors de la comarca, així com representants dels agents socials i empresaris.
El president de l’ACEB, Josep Maria Serarols, ha reconegut els aspectes que cal millorar per part del teixit empresarial segons recull aquest estudi però ha recordat que és per això que des de l’ACEB s’ha estat treballant intensament amb el pla de reactivació econòmica del Berguedà, i en la cerca del consens transversal que hauria de fer-ne possible la implantació, tota vegada que ja inclou diverses accions per pal·liar les debilitats detectades en aquest índex de competitivitat. Serarols creu que la única sortida és la col·laboració público-privada sincera tal i com s’està produint en altres territoris que estan més ben posicionats en el rànquing comarcal.
El mateix ha assegurat Neus Lloveras, la presidenta de la Federació Empresarial del Gran Penedès, que creu que el futur passa pel treball entre territoris i per la suma de tots els agents que formen part d’aquests territoris, tant públics com privats.
