“El 80% de les feines que els nens i nenes que ara van a escola bressol tindran a llarg de la seva vida, avui dia ni tan sols existeixen” (Ed Barlow)
“Un cop constatat que el que hem fet fins ara ja no funciona, l’única manera de sortir de la crisi és fer les coses de sempre d’una manera nova o fer coses noves” (Santiago Niño Becerra)
El panorama en què ens movem es troba en canvi constant. Podem seguir actuant de la mateixa manera com abans de l’esclat de la crisi el 2008? És responsable mantenir el curs de la nostra empresa encara que cada cop ens resulti més difícil quadrar els números? Podem aprendre quelcom del passat en present per caminar cap a un futur pròsper, o bé hem de resignar-nos a esperar que passi la tempesta? I si no passa mai?
També ens hem de preguntar si no vivim de glòries passades enyorant els bons temps, quan l’economia de la comarca del Berguedà floria gràcies a la dinàmica de la mineria i de les colònies tèxtils.
En aquella època l’economia seguia el model d’en Ford, un empresari es dedicava a gestionar treballadors no qualificats. Però, què passa exactament avui dia? La mentalitat d’empresaris i emprenedors pot ser la mateixa de fa trenta anys? La resposta és no.
"Un treballador ja no només aporta força física per fer girar un molí [...] té la formació teòrica suficient per resoldre les tasques noves que se li encarreguin"
Actualment el treballador sovint té estudis, FP, ha cursat una carrera universitària i/o sap idiomes. És més, se li exigeixen aquest coneixements fins i tot que es vagi formant.
El que aporta a l’empresa ja no és només força física per fer girar un molí. Un treballador amb els coneixements necessaris i ganes d’aprendre, aporta un potencial molt més ric a l’empresa: a més de conèixer les tasques del dia a dia a la perfecció, gràcies a la pràctica, té la formació teòrica suficient per resoldre les tasques noves que se li encarreguin.
És en base a aquesta realitat social i laboral que els treballadors actuals poden afavorir el funcionament de l’empresa de moltes més maneres. Per això es tan important que participin en processos d’innovació: tot el que aprenen els beneficia personalment, però també beneficia el conjunt de l’empresa.
"Hi ha empreses que encara castiguen les aportacions innovadores dels seus treballadors [...] el que caldria castigar és la inactivitat i la indiferència"
Si liderem la innovació correctament, per força hem d'involucrar els coneixements de totes les persones implicades en el procés de treball de manera proactiva. Si aprenem a acceptar aportacions voluntàriament i amb ganes, segur que en traurem una solució més polida i elaborada que si permetem que la innovació es faci unilateralment des d’un despatx tancat.
Hi ha empreses que encara castiguen les aportacions innovadores dels seus treballadors. Això és un error molt greu, perquè en realitat són una font valuosa d’oportunitats: tant per millorar el producte/servei, com per trobar esquemes de treball més eficients. El que caldria castigar és la inactivitat i la indiferència. Com que els encerts d’una empresa, per força se sustenten en els errors anteriors, el lògic, el més just, és que els premiem per igual.
Hi ha vàries normes que ens ajuden a portar la nostra innovació pel camí de l’èxit: facilitar la comunicació i posar les bases per a un treball en grup, n’és una. Avui en dia, saber escoltar i buscar la manera de col•laborar, no és una mostra de debilitat, com algú podria creure, sinó la pedra de toc del lideratge autèntic.
"Saber escoltar i col·laborar no és mostra de debilitat, sinó la pedra de toc del lideratge autèntic"
Les colònies tèxtils i la mineria del Berguedà no van trobar la manera d’adaptar-se i superar els canvis socials de la segona meitat del segle XX. No van apostar per la innovació. Per molt que fossin líders econòmics en la seva època, no van entendre que l’única solució era buscar una sortida cap a la prosperitat, per més canvis que exigís, i per això van entrar en decadència.
Si haguessin aprofitat la riquesa creada en temps de bonança per invertir en modernització i nous sistemes de producció, potser la comarca del Berguedà encara seria una locomotora econòmica de Catalunya. Innovar també vol dir aprendre dels errors del passat pe trobar el camí cap a un futur més pròsper.
